FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost binari de fluor amb uns altres elements metàl·lics o no-metàl·lics, obtingut tant a partir de l'àcid fluorhídric com del fluor elemental. Fluorur de potassi, de calci. Anió monoatòmic, de fórmula F-. fluorur d'oxigen Gas groguenc tòxic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caragolar o retòrcer en excés, tant com es pot. A la tardor, els pàmpols s'assequen i es recaragolen. El senyor Jeroni, víctima d'un accés de tos, es recaragolava. Recaragolar-se de riure. Complicar per refinament excessiu (l'expressió d'una idea, d'un concepte). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
irascible Apetit que comprèn les passions referides al bé en tant que difícilment assolible o al mal en tant que difícilment evitable. L'esperança, la desesperació, l'audàcia, el temor i la ira són passions de l'apetit irascible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa que es trenca, es bada, s'aclivella, esclata, bat, violentament, fer un soroll sec. Sento petar les finestres: deu fer una ventada molt forta. Com peten les castanyes al foc! Fer petar les xurriaques. Feia un fred que petàvem de dents. No hauria de menjar tant: està que peta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ha esdevingut un nom comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. El nom comú ovni és una sigla lexicalitzada i per això s'escriu en minúscula i forma el plural afegint una essa: ovnis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gas en què es transforma un líquid o un sòlid absorbint calor. Vapor d'aigua. Substància gasosa que es troba a una temperatura inferior al seu punt crític i pot, per tant, liquidar-se per la sola pressió. Vapors de iode. A temperatures inferiors a 31 °C, l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transport d'electrons, tant en el buit com en materials semiconductors. En suport informàtic. Publicació electrònica. Edició electrònica. Diccionari electrònic. Certificat electrònic. Signatura electrònica. Vot electrònic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò per què algú o alguna cosa és estrany. No sabria dir-te en què consistia l'estranyesa d'aquell so. Cosa estranya. Un home carregat d'estranyeses. Sorpresa, admiració, que causa una cosa estranya. Em fa estranyesa que triguin tant. Sentir, algú, estranyesa [...]
